1
El que té de fraternal i proper el misteri (el buit, el forat, les nits, els cels) es que el compartim tots. Humans i inhumans a la vegada.
2
La influència bona, la que és útil, deu ser la que t'acaba despullant de tot allò que no sigui (vingui de dins o de fora) propi. Quan això no comporta deixar d'escriure és que allà hi pot passar alguna cosa interessant de veres.
3
Pensar en la flor i no en com ha de ser la flor. I si no n'hi ha prou, llegir tots els llibres del món, i totes les finestres i tots els rius i platges del món, i llavors, si es pot, més difícil si cap, pensar en la flor i no en com ha de ser la flor.
4
Sense ser rigurós: en el poema les coss no les diuen les paraules sinó el poema. Des de quan blanc vol dir mar. Qui estipula els infinits camins que hi ha entre un mar i una lluna, per més que hi hagi mars i llunes cada dia abastament? Si hi ha paraules són fetes de lluna i nit i platja. Però això al capdavall són paraules, imatges. cal que la idea capti la tremor de les coses fondes, obscures i antigues, les que sempre han set allà. Si hi ha parales en el poema són fetes de lluna i nit i platja i la remoar de les onades rompent el cos. I arribats a aquet punt, no abans, ja també a l'inrevés.
5
Si cal dir la mort que la digui la vida, llegeixo als espais en blanc de l'Albert Roig darrer.
6
El súmum del llenguatge, allò que calla un mort. Escrit en blanc.
7
Justícia es poder haver estat tot just un home.
8
El caràcter fa de filtre entre el món i jo. És una pell. Al capdavall la màscara és el rostre, diuen.
9
La imatge social és l'infern. Una ombra, llavors...
10
La curiositat per saber de la pròpia veu amaga en sim ateixa algo de la mateixa veu. Hi haura algun moment en que m'aturi m'atrapi, tan savia, l'ombra?
11
La negra flor del sol, el cine a la fresca...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada