Diari sevillanu, de la giralda estant

      

(Tots els grans edificis adoradors amaguen, alhora que duen implícita, la bestialitat de qui els ha construït. Les jerarquies internes de la pròpia construcció s’acostumen a assemblar a les de la societat de la que formen part, com si ambdues coses fossin directament proporcionals, com en una relació de vasos comunicants.)

Al meu davant, el famós minaret i l’esquelet de la catedral gòtica casats amb un equilibri estrany, com si la contraposició dels dos estils arquitectònics vingués a dir: pels Almohades l’ànima rau en la pell de les coses, en l'armonia circular dels fenòmens, per això la seva cultura tendeix a ser més sensual. Pel cristià l’ànima és en alguna part de dins el cos però lluny i el cos, la ment, la catedral, no és sinó un recargolament que cal polir i purgar i deixar-ho vist a mode de ritual sublimador (tot plegat, amb tocs sadomasoquistes); la seva cultura tendeix especialment a la repressió, per això són diguem-ne més eròtics.  

(S. XXI: tot això resulta ser força més complicat...)


Davant d'aquest diàleg íntim, la càmera del turista impàvid sembla ser el rastre més impecable que deixarà la nostra època, un buit expectant dins del propi cos esperant alguna cosa encara. Hi ha els experts és clar, tot els fabricants de càmeres (parlo del fenòmen de la sordidesa obviant, per descomptat, el fenòmen de la destrucció, sempre pululant pel clatell). Tot de catedrals portàtils a preu mòdic de la mà dels establiments dels carrers comercials de torn. Com dient: el cos ja el teniu, però el cal vestir i el cal depilar. I un cop acceptada la premisa no vestir-lo significa directament deixar de tenir cos. I us ho dic amb amor perquè així no desconfiareu de mi. L'amor com la coca-cola de l'esperit. La subtilesa al servei de la ceguera. Potser al capdaval no és res més que Història. 

La majoria de gent que escriu coses interesants avui dia ho fa des del buit, ni que es tracti d'un buit pletòric i encès. 

   

*

En temes d'espais i formes la sublimació més o menys inconscient podria ben bé ser la mare dels ous.

**

Llavors hi ha la climatologia que és una tota altra història, és clar, però que és, sens dubte, la mare de totes les ciències.