Estil de l'entrada

  

I

Més enllà dels vicis practicar una moral d’estar per casa, en el sentit més literal possible. El mestratge, parets. Mentre les coses et van clavant una finestra a l’ull. On s’és vist que la poesia demani permís per anar-se’n.

II

Li cal un temps prudencial al cap

per ajustar-se al despertador. Casi com engegar el portàtil.

Un tros de buit li recorre el dins com un cuc.

Cal perquè despertar-se és una mica com caure dels braços de Déu,

recordar-ne l’olor encara.

Recordo que de petit sovint em trobava tan posat en el moment que no sabia quina hora era ni qui dia era ni si havia dinat.

No sé si soc o em vaig fent.

Tot sembla opinar que sí.

Goito enrere el rostre que em va fent

(és meu aquest vestit d’emperador?)

De la mateixa manera hi ha l’aigua

que es creu vaixell pel fet que flota.

III. GRANS TEMES

Vestits d'època: el dormir i els diners.