1
Un no ningú anar fent a l’Europa del
segle XXI.
La bellesa que pugui sentir encara
el
fa còmplice d’assassinat?
Pot ser bella la bellesa d’un bosc
nodrit de cadàvers, si els oblida?
Pot ser l'elogi moneda de canvi?
(més que a casa la poesia tendeix a maleta)
A què diem bellesa si les lluernes de la infància han estat les d'una ciutat de nit,
estrelles de ciment i coure?
Pot ser l'elogi moneda de canvi?
(més que a casa la poesia tendeix a maleta)
A què diem bellesa si les lluernes de la infància han estat les d'una ciutat de nit,
estrelles de ciment i coure?
Es diu:
Que la flor no sigui només simulacre d’oblit que canta a l’Ara.
Que la flor no sigui només simulacre d’oblit que canta a l’Ara.
Que la flor encengui i il·lumini el
color de la massacre.
Una flor té moral
es diu, pels ulls que la contemplen.
Sense més ritual que la tristesa
dels ulls que la contemplen.
És per això que diuen
que Déu s'assembla a una flor.
dels ulls que la contemplen.
És per això que diuen
que Déu s'assembla a una flor.
És com si el mal fos un germen
que no entén d’identitats,
que les inventa
(Nazis i Israelians i tots
tots tots les han usat al seu favor...)
(Nazis i Israelians i tots
tots tots les han usat al seu favor...)
2
Viatjant pel peloponès vaig aprendre
que
casa és sobretot un camí de tornada. Que
com més lluny
més camí per poder tornar,
més casa. Si tornes.
més casa. Si tornes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada