Un abocador de: esbossos, descartats, enganys i, d'en quan en quan, algun breu comentari literari, diguem-ne.
(nota: imatge de fons de Cy Twombly)
28 de jul. 2014
Jouannais
Escriure deu ser, sobretot, això que no es veu mentre s'escriu, sumat a allò que es veu quan no s'escriu. El més bell museu és el de dins i tot el que hi podem aportar és una trista i pobra finestra, a mode potser de tractat de sociologia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada