Què diu l'angoixa d'influències sobre llegir Creeley?

    

Val.

He volgut ser un mort

perfecte

i no m'ha estat possible. 

Creia sagnar

i era sentit comú.

I mandra.

 

Ara cal desfer-se dels altres, 

em dic. Poder 'ser jo' 

ni que sigui en silenci.

Pair, respirar, el disc dur a zero. 

I aleshores, aleshores sí, 

convidar-los a tots al poema.

També la mandra.