Foll i formós,
és arbre en un cos d’home.
Diu: no hi ha més veritat que la intuició ni més certesa que la
música, la música de l’aigua de quan dorms. Ho diu callant, sobretot. Obra en
la mudesa que ho inunda tot.
Saba endins, la visió li flueix com d’una llum antiga. Com dient:
De vegades escrius i plou. Això és tot.
No hi ha paraules per explicar el llamp.
La seva poètica no és Veure sinó Entendre.
És per això que no pot dir.
La poesia, en canvi, el veurà com un arbre reclòs dins una casa
de fusta, un crist que converteix la cortesa en mur per l’heura del seu cap, i
el fuster en finestra.
Sempre seu,
Zimmer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada