Maharshi II

 

MAHARSHI 

Tenia 16 anys quan vaig deixar de funcionar. Com dir-t'ho? La por reclamava l'abraçada que li devia, i era tan forta com la mort. Al mirall, de l’anar perdut en vaig fer un vici. Així aprengué empatia. Fou alguna cosa així com: jo com l'ombra entrant dins de la nit i les estrelles... i adéu paraules. La cosa era seria. Cap a la selva llavors, endins, ben quiet, i ja quedar-hi plantat, i amb mi el Temps. El cos tanmateix prosseguí amb la seva condició de selva. I jo ja només la calma formiguejant d'estar viu, i el desig pur i definitiu i anar tan buit de tot que tot em passa i traspassa a mi, i no hi ha diferència entre vida i jo i mort i jo. 

Les paraules fan els homes i els actes els retornen a la seva condició d’animal. Així parlarien els animals si fossin homes.

[...] 

Ei, fascina com tot m’apunta a quedar com un farsant, oi? 

 

Ara tinc 60 anys i puc dir que tot jo és dur molt lluny les coses, un lluny que ens bateja i confirma en figura retòrica i puc dir que més enllà del llenguatge après i retingut al diguem-ne disc-dur del cap no tinc, de fet, men. No tinc ment més que la teva quan em crida. I allà on l’autoconsciència, ara l’ànima. I em sento ancestral com un àtom, tan, que és veure una ombra i automàticament preguntar-me: què sóc jo? I tot a través dels sentits, que el cos ho fa tot desinteressadament, del tipus: al cos el que és el cos...

I més que voler saber si: per la biga a l’ull s’arriba a casa? que la palla no sigui la que t’aguanta el cel.

 

Tinc 16 anys i en tinc 60 i tot el que s’estén al meu voltant és un àngel mogut per les ales frontissa del no-res. I  respiro sense més èpica que la de respirar... I, què dir-te? preguntes i respostes, i tot és un gastar la careta plastificada de consells. Però això va sol, ei, això ho fa desinteressadament, els engranatges segueixen i llavors et dic coses com que: posar nom a la llum ja és l’ombra, quan en veritat vull dir coses com que: oro a ningú, oro per orar, oro per l’acompliment de la humanitat en mi, que al capdavall el món s'assembla al dormir, i que al capdavall coses complicades com: si sóc etern i el cos una selva, quin prec estrany llavors morir d'inanició?, són coses que no sé respondre, i no me les pregunto.