Ves

   

És despertar i veure que el gran tema és el dormir.  Passa que és un dubte ser jo i alhora no ser jo i és una ànsia tan tot plegat que... és perdre’s.

I hi penso al bus i fent feina i al bar i on sigui, hi penso. I en els cinc-minuts-més que per un moment fins fan que sembli que Déu pot existir. Que el sentit hi és, bell i a les altures, i que no cal que sigui nazi forçosament.

I és arribar la nit i al llit, proclamar l’humil examen de consciència
des de mans i ordinador,

que perquè coi vull l’infinit i el més enllà si no m’acabo ni l’internet, així em va el cap, que al capdavall les coses són com són,

i que, vast i tot, res supera la intimitat de jo amb mi

i el vídeo amb el que abans d’anar a dormir fer-se les palles.