(A mode de Record d'Andreu Vidal)

   

Miro la dansa del floc esfumar-se
amb la palpa
                    a fluir, pura, dins sa quietud,
i veig la teva imatge resistir,
Andreu.
            Com perdura encara 
pel cel entenebrit
que no sap què fer-ne de la sal,
mentre a casa lluu
dins l'escletxa arbrada de l'espill
on 
     dia rere dia...

 
I veig, rajant
entre els teus llibres,
l'assassí que matà De Quincey, 
escrutar-me, ullpres
-el seu punyal fendir l'aire talment ales,
ton animal de companyia 
tatuat al bell mig del front:

"Si aquesta criatura, per tant, es salva
serà tan sols per a condicions estètiques."