302

  

PROPORCIÓ

Fa més de 40 anys, Josep Mercader va tenir la valentia i el coratge d'edificar un hotel de mar en una punta de la immensa badia de Roses, que s'estén fins a les illes Medes i que recull -aquest espai senyorial i majestuós- tota l'herència que ens van deixar els grecs i els romans. És a dir, la divina proporció de les coses. Va ser una visió i la voluntat de treballar amb seriositat i elegància un turisme que s'acosta al dels balnearis de Txékhov. Segons Jaume Subirós,el continuador de l'obra de Mercader, estroncada massa d'hora, la terra no irromp en el mar sinó que és el mar qui s'apodera de la costa: «Estem envoltats d'aigua, ¿ho veus?». És cert. L'Almadrava Park s'assembla a un vaixell que discorre amb placidesa per la badia. Hi ha passatgers de tota mena, entre ells el mestre Espinàs, que fa anys que hi fa estades i hi treballa. Me'l trobo i em diu: «Em penso que en quedem dos, jo i en Paul Auster, que escrivim a màquina». És la persistència, la imatge de la contínua relació entre l'home i el que escriu a partir de bases tan senzilles (tan poderoses) com l'observació, la comparació i la precisió.

Són paraules seves. En aquest hotel, també les poso en pràctica. De cop, plou sense mesura. Ens aixopluguem sota un porxo. Una colla d'anglesos ancians parlen en veu baixa i beuen gintònic. Una parella jove construeix sonets a duo, en versos decasíl·labs. Plou. La justa proporció de les coses.

(J.M. FONALLERAS)