4 d’oct. 2014

Estepicursor

    
De vegades, tant anar en busca de la paraula adequada i precisa, que defineixi exactament allò que vols dir, la cosa i el seu nom, i, de vegades, és trobar-la i veure que no, que no es tracta només d'això, esclar. Per exemple, un vers d'un poema que tinc al calaix diu així: "rodola el mite/plana enllà com matolls de western." El sentit de la cosa està clar. L'assumpte al que em refereixo el tinc en l'expressió: "matolls de western", que defineix bastant bé allò que vull dir però que té un punt d'artificiós i remet a un gènere cinematogràfic (diguem que encadena el sentit de l'assumpte cap a una direcció molt concreta), a més d'unes connotacions que no estic segur que li convinguin al poema. Així que em dic: caldria trobar la paraula adequada i concreta en la pròpia llengua que signifiqui exactament això. I finalment, un dia com avui, la trobo: estepicursor. I és trobarla i adonar-se que no, que no és adequada. Ja no només pel seu poc ús/coneixença, que no és una cosa necessàriament dolenta, sinó perquè sona a paraula tècnica que (al marge de la fonètica de l'assumpte) espatlla el to que el poema demana. És a dir, inserida en un discurs que no buscava, aquesta paraula li donaria al vers un toc massa diguem-ne kitsch. El grinyol, en tot cas, resulta evident. Potser cal pensar-hi més. Repetir-me la paraula fins incorporar-la al meu imaginar-hi i que em soni familair i llavors l'hi escobreixi només possibilitats. Potser. En tot cas, trobar la paraula precisa no sempre implica que sigui l'adequada.