blogger

Me la pelo amb el misteri que em fa nu i planetari. 
I quan del misteri la gravetat en fa poesia jo la llanço 
per obscena. 
                    Tinc tot de papers...

que m'emmagatzemen l'ombra. 

Viatjo com un polissó, pobret,
entre la batalla dels pronoms personals, 
la seva pau en peu de guerra.

Diu ell: La gravetat m'assenta però no em deixa volar.
Dius tu: No tant el volar com la trempera.
Dic jo: Ja t'estimo prou per deixar que em facis de mecenes?