a)
Sentir la mort de tan pensar, com un grumoll de sang a l'aire espessir-se. Em duu a preguntar-me per la lava tot i la vida de muntanya. Me'n recordo, estenent la roba, d'Andreu Vidal quan diu que alguns ja neixen morts.
b)
Sentir potser la mort
de tan pensar, com un mal grumoll
de sang a l'aire espessir-se.
Tota la lava encara
malgrat la vida de muntanya,
el cuc dedins pel buit tibant.
Al cel encara el sol i ja la lluna.
La roba estesa i recordar
Andreu Vidal quan diu allò
de que alguns ja neixen morts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada