Al revolt del riu
es passa de frenada.
Delira per
néixer. Un mur per néixer.
La seva ànima d’arbre,
son cos de bosc.
Com una nena que es pregunta quan li neixerà el pitu perquè l'ha vist
Els ocells
garlen, l’horitzó li penja dels dits.
Un rossegar d'ungles, se’l fa a mida.
De salt en salt tota aigua busca el seu recipient.
Tota aigua cultiva un hort dins la ciutat del cap.
Com un poema deixa que la terra el xucli.
Un parlar d'ossos. Coses de terra i llavor.
Cap a una ànima d'arbre, un cos de bosc.
Un parlar d'ossos. Coses de terra i llavor.
Cap a una ànima d'arbre, un cos de bosc.
Un pacte anterior al llenguatge
on els dits siguin a les pesigolles
el què les branques als ocells.
on els dits siguin a les pesigolles
el què les branques als ocells.
Converses de la pedra amb el formigó.
Un parlar de muts. Coses seves.
I una nena que en passar se'ls mira:
-Amors meus, que plourà?
I una nena que en passar se'ls mira:
-Amors meus, que plourà?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada