317

 
AQUEST ÉS L'ANIMAL...

Aquest és l'animal que no existeix.
No ho sabien i amb tot l'han estimat:
el seu posat i moure's, el seu coll,
fins la tranquil·la llum del seu esguard.

És cert, no era. P'rò perquè elles l'estimàven
esdevingué un animal pur. Deixaven sempre espai,
elles, entorn, i dins l'espai, clar i reservat,
lleument sa testa alçava i existir

no li calia a penes. No va nodrir-lo amb gra,
ans amb la possibilitat, sempre, que fos,
i això li donà tal força a l'animal

que es féu sortir una banya en el seu front.
Oh, l'unicorn. S'acostà, blanc a una donzella
i fou el mirall d'argent i en ella.
 
(Versions de Rilke, JOAN VINYOLI)