EN ARMAS
Nòstra mòrt l'avem
talament luònhta en arrèr
i a talament de temps
que lo prèire de servici
dins un cementèri vièlh de la vila
escampèt sus nostra caissa
la darrièira palada de terra
que la mòrt
pòt pas ren sus nosautres
Aquo's coma s'èrem estats
batejats
non pas dins l'esperit
mas dins la gleva
e ara glèva siam
Rastolhs són nòstres pialses
e catla o lèbre es nòstre còr
Del cap als pès siam vestits
de lusernas
en armas
(A LES ARMES!
La nostra mort la tenim / tan llunyana enrere / i fa tant de temps / que
el capella de torn / en un cementiri vell de la vila I escampa sobre la
nostra caixa / la darrera palada de terra / que la mort / no ens pot fer
res // Així és com hem estat / batejats / no pas en l'esperit /
sinó en la gleva / i ara som gleva / Rostolls són els nostres pilars / i
guatlla i llebre el nostre cor. / De cap a peus som vestits / de lluernes, /
en armes.)
(IVES ROQUETA)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada