[...]
de la vida adventícia. Són les taronges
de la sang rostre en desmemòria
verda i polsim, blanca a la mà.
ALBERT ROIG
[...] per mor de l'ultratge secular
que la caterva del turistam, ocasional
i d'estada, imposa sense criteri
a les fetilleres [...]
ANDREU SUBIRATS
¿És gana, la
piadosa i insistent
pregària que s'aboca per la
sang
del sol a les taronges i al blau
del cel, i a l’aire d'encens i
fresc
que als pulmons cus i muda a
arbre,
i l’acull. Que repunta el vel de ficus
en núpcies tel·lúriques i el dits
oberts dels palmerars, els repinta?
¿I és tast la llum arreu evocar-se
a l’eco dels colors en escampall,
a
ser la pròpia copa vessada
entre cossos i motllures, al pedregar
fortificat, ja fet Home, i pels
carrers
a ullprendre's entre acàcies bordes,
i a l'anar de l'ànsia que es fa voleio,
passeig i palpa, que escalfa terrasses,
taules i cadires, el seu cul metall
a jaure en busca d'una boca?
És ara la llum mudar a vi
i a hamburguesa, en sang, l'esclat
sense edat de la claror a fer-se cos
per, a poc a poc, devorar-nos?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada