Su vida estuvo determinada por dos ciclos muy exactos: la
época del poema, su único poema, y la esperanza de una
nueva emoción.
RAFAEL PÉREZ ESTRADA
Ara que ets brisa d’ales d’àngel, polsim d'estels, carícia dels que se n’han anat a córrer
món, ara que frises branques i mudes a arbre (els teus papers tacats de llum ja
indiquen una certa tendència a arbre) i fruites, és clar, ales, ales arreu per a
qui les vulgui, ales per a tothom pel fet de néixer, ales negres que tanmateix aparenten ser de color blanc, ara que tot això i més, t’imagino lluny, epitafi viu que corre per l'autopista de la imaginació, lluny del que està encantat d'haver-se conegut, t'imagino al
mar, un nen, entre onades, buscant les ales d’un àngel que no cau, no vola, sura
i prou, és barca pel nàufrag que la trobi.
***
Extraball:
El poeta, certa sensació d'aire entre la màscara; el poema, posar-la damunt de l'aigua; saber-lo llegir, un passeig amb barca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada