El llamp directe a l'arbre directe al cor
pinta la seva taca al mur
ossut del món
com el perdut que des de
l’anar fent,
percudit, es fa l’indiferent
i s’endú el tro
a morir al fons del cor,
el sembra
del grum de sang de les vegades
que ha dit no, que ell no
pinta, si de cas segrega.
***
(L'Infinit ja ve de fàbrica;
ell furga per una mica de piscolabis.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada