Trobo -dit barroerament- una diguem-ne poètica vivament comuna entre l'obra de Carlos Edmundo de Ory i la de Rafael Pérez Estrada. Caldrà un dia trenar/superposar/comparar les seves obres, els seus deixonsis.
Poemes -per dir-ho d'alguna manera- com lluors o fosforescències entre la trama, el reixat, les onades, aquí i allà, una cosa entre poema i aforisme però amb una combinació -entre el cop de puny i l'abraçada- que va més enllà de la simple superposició. Edmundo de Ory, a l'inici d'Aerolitos ho diu així:
FRAGMENT LINGUAE
Nietzsche los llama: sentencias y dardos
Novalis los llama: polen
Baudelaire los llama: cohetes
Joubert: pensamientos, Cioran: pensamientos estrangulados,
y Andrei Siniaski: pensamientos repentinos
Rozanov: hojas caídas, y René chair: hojas de Hypnos
Malcolm de Chazal: sentido-plástico, y Louis Scutenaire: inscripciones
Antonio Porchia los llama: voces, y yo aerolitos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada