L'obertura atmosfèrica del cos
per entre la convalescència urbana... Oh, oh. Dins del pit: un fill petit diu no. Tu saps: les parets són miralls i diem que transparenten, els pulmons semblen maduses en una peixera... Tu saps. Com dir que em sento viu? A qui? I per què?
Arribats a cert punt, la invasió ve del no res, subtil, per entre l'aire i l'embragatge. Buidant la clofolla del clímax a cop de roc. I jo m'hi faig un cau. I el sol es pon. El jo de cap al tu.
(L'espai en blanc és la crosta del haixix, ara, el dissolvent per entre la pintura).
Vaig veure l'Eternitat l'altre dia, entre cervesa i cervesa, l'ànsia feta passeig. Vaig entreveure alguna cosa. "Pega'm, pren-me", li deia. Era de nit i em responia: "segueix caminant".
És pleamar, el cel blau d'ombres i la lluna plena, negra. Udolo als fanals.
La nit aroma la mortalla
i el mar la canta.
per entre la convalescència urbana... Oh, oh. Dins del pit: un fill petit diu no. Tu saps: les parets són miralls i diem que transparenten, els pulmons semblen maduses en una peixera... Tu saps. Com dir que em sento viu? A qui? I per què?
Arribats a cert punt, la invasió ve del no res, subtil, per entre l'aire i l'embragatge. Buidant la clofolla del clímax a cop de roc. I jo m'hi faig un cau. I el sol es pon. El jo de cap al tu.
(L'espai en blanc és la crosta del haixix, ara, el dissolvent per entre la pintura).
Vaig veure l'Eternitat l'altre dia, entre cervesa i cervesa, l'ànsia feta passeig. Vaig entreveure alguna cosa. "Pega'm, pren-me", li deia. Era de nit i em responia: "segueix caminant".
És pleamar, el cel blau d'ombres i la lluna plena, negra. Udolo als fanals.
La nit aroma la mortalla
i el mar la canta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada