Lo talp del cel

I més que entendre deixar parlar allò que no existeix. Mentre l’obra el precedeix generosa com la misèria, amb tota l’ànsia al fons d’un pensament cansat, a la platja, ja foses la mar i el cel color pupil·la de la nit, desclosa així. La nit de sota la terra, per l’arada que treu a passejar els cucs i pel clos s’hi fa primavera, la terra, i l’aire, el talp del cel, hi acaricia nous confins, i endins, per la destrossa s’hi abeura i així regala, així allò que no existeix deforma el mirall al que estem avesats per a poder reflectir, en el fons, des d'ídem, les coses tal com són. Així s’obri l’obra per encabir-hi tot just un Home.