Per obra de l'enginy coses com: El poema és l'arc i tu, lector, la fletxa que misteriosament es dispara.
Val.
On però el pensament aquell que t'hi va la vida? (Posant-nos greus: on allò del pacte de sang amb les entranyes? Perquè, sinó, tururut.)
Llavors, allò altre, allò de fer camí.
Que les circumstàncies et deixin ser la idea.
Sí, val.
Diu Artaud: "Tota escriptura és una porqueria. La gent que surt d'allò vague per a assajar de precisar qualsevol de les coses que passen en el seu pensament són uns porcs."
És així.
Som uns porcs. Orem-los doncs.
Les cobertes són taüts. La boca, l'anal dels mots.
"No quiero comer mi poema, sino que quiero dar mi corazón al poema", diu Artaud. Antonin.
I explica Morey:
"El hechizamiento es la alienación fundamental de nuestro tiempo: alienación que es vivida como desposesión e impotencia con relación, ante todo, al cuerpo y al lenguaje." No sé perquè escric això.
La gana que ve amb el menjar a taula no m'interessa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada