330

D'adolescent, me'n vaig anar tot sol
dins la nit sorda,
recobert fins als peus
amb els cabells tofuts.
La nit s'alçava al voltant,
i ho dominava tot la soledat,
hi havia com un desig d'amics,
hi havia com un desig d'un mateix.
Vaig calar foc als meus cabells,
vai llençar anells i molts parracs de foc,
vai calar foc als camps i als arbres,
i aleshores tot va ser més divertit-
El camp de Khlèbnikov es cremava
i el Jo inflamat resplendia dins la fosca.
Suara me'n vaig
amb els cabells en flames,
i en el lloc del Jo
s'hi està el Nosaltres!
Au vés, auster vareg Nansen,
du la llei l'honor.


---


Oh, rialleu, riollers!
Oh, rigue fort, riollers!
Que rieu amb riallades i us enrialleu riallísticament-
Oh, riallegeu enrioladament!
Oh, dels riallòdroms surriguts -el riure dels riallers írrits
Oh, riu que riu per les butxaques surriallísticament, riure de ridículs surriguts!
Riolera, riolera-
Res que riu, riolents i riallents,
Riallins i riallets-
Oh, rigue fort, riallers!
Oh, rialleu, riolers!



(KHLÈBNIKOV,
trad. d'Arnau Pons i Xènia Dyakonova)