16 de maig 2015

Ni cas 16. 05


El millor estat per a viure és el present, sembla ser. A vegades, de tan present ni hi som. En el sentit de millor, sembla ser, i també, regalant-s'hi, en el pitjor.

***

Només perquè consti en acte. Si mai arribo a gran vull escriure un llibre qeu es digui 'La pudor de vell'.

***

POSTSOCRÀTICS

Jo només res que no res és.

(Jo només res, que no res és: ser.

((I el qui sap pas, un jaç.

(Passar-s'ho teta.
I etcètera)))).

---

Jo només res, que ja se sap, que no res és
la mare dels ous del qui sap pas
i s'hi fa de nit, la claredat,
de quan s'adorm per poder tornar millor,
amb tot el món agrumollat.
Ja passa. Del pas
a pas fer-ne una passa
i una febreta d'enraonia.
De la feina un plegar veles
al cuc de dins
(de la humanitat que et queda
a dins, que bull, i no saps què fer-ne).
Jo només i el cor pedra foguera
és una casa que funciona amb l'oli dels altres,
amb la flama de la nit al ras
com dient que, ja se sap, que està tot dit
i vist, de reüll, per sentència,
que, hi vagis o en tornis, no res és
i que tu, tu només: viu.

***

El reu, en doina, s'abranda a l'oi. S'acotxa al mai. L'ànsia li és formol. Hi nada, s'hi cansa, cofoi com un déu tocat de l'ala. El seu. Un meuc, ja mosaic.

***

Nota mental: pendent de llegir Carmelina Sanchez Cutillas (qui me la va recomanar?) i veure la sèrie Louie.

***

Al Metro, parat, l'avorriment em duu a fixar-me en un 'loser' vestit d'esportiu que  llueix un 'tatoo' on s'hi llegeix: "Vence o muere". Al damunt, un altre que hi diu: "Prays of glory", em sembla. Per si no quedava prou clar, el poema sempre té un punt de mesquí. Implacable. És el que té que la justícia no tingui molt a veure amb la llei. En fi. Blablabla.

***

És l’evolució la tirania de la bèstia,
encarnat el control sota la forma de la Història?

Destil·la por la claredat
o és la por la que segrega el veure-hi clar?

I la nit, aleshores, fer-la o deixar que es faci?
I, sigui un ou o una castanya, què fer-ne
aleshores?
I encara, sobrenormals, les estrelles dient els ulls del mirall, 
o sigui, penjant dels brancs nerviüts i obscurs de l'Univers, 
la nit i el pit, tots dos en un sol i perfecte buit?
I...


[continuarà…]

***