De la sèrie 'ni cas' (A carretera i tan santa)

Un oi del mai 

on fer-hi dir el tot, a contradir
com si diguéssim.  

(un-dos, provant-provant!):

un fàstic que canta

i canta

"calleu-calleu!"
pel grinyol,
i pel grinyol penetra,
a peu, us cega

(car on t'hi veus t'hi sents dir bous!) 

entre el desconcert 

del no saber què dir

fet mandonguilla, que canta 

i canta un voler dat 

pel mul 

del millor postor, a cavall del coix,

un cant que canta que vola i vol,

que mola, diu,  

(amb les lleis dels sentits;
és un demà que ensopega amb l'ombra,
-i tot allò que diguis serà usat en contra teva-)
canta i canta

amb tu, amb mi, que volem
-parlats per l'escriure-, 

volem prenyats d’allò terrible.
(Que el gran germà sóm tots
i canta i canta).

(Que el Dret s'hi posa del revés,

que, si és líquid, tot just d'aigua feta de set
de mar -de tan lassa, la sal-).
  

Volem i volem. 

A cant d’àngel. Volem i volem

(el Mi s'hi fot d'esquena)

com dient: 

"caven-caven caven-calen,
caven-valen, valen-calen,
caven-volen, volen-volen.
-I a l'inrevés-",

                   
com dient
aquí,
ras i curt

(i a risc de ridícul), 

tan senzill i llosc: 

que els que caven no volen, no volen.

Tots vosaltres no us en feu prou responsables.  

(Tots vosaltres, tanmateix, direu dels altres.)
     

***

((En algun lloc
entre el Jo i el Tu
el Mi, fa:
Mu!))