De lluny i de prop

Per començar,
de tan lluny i de tan a prop,
un caminar que ensopega amb l'ombra.

Tot seguit,
a l'aventura! A l'aventura!,
sí, tot mirant de veure-hi,
sí, però com dir sense traïr-se?

(Que quan es tracta del grinyol
no si val a maldar el cant).

Que del fer via, impàs a impàs,
que del 'no saber' al 'qui sap pas',
pastats al tal dia farà un any,
ni l'astoració, tan pia, no ens salva.

Fem parlar l'escriure,
i l'escriure s'hi torna

(Que si hi ha llum és tot just per mostrar l'ombra)

pel descreure,
la seva creu. A desviure's


***

(I allà on el nus es trena paral·leles, diuen,
-que cal fer via, diuen no sé què del tren-.

I la corda es trenca).