La roentor del gel en busca de la mà que l'entengui. El silenci de la pedra que vol ser estàtua i espera el riu. L'escriure que agomobola polpa en busca del pinyol que l'esclat enterra, i el boli és el cuc. Perquè fa por ser lliure i no saber què fer amb l'absurda plenitud de cada cosa. En temes de tema l'intentar-ho és l'eureka, potser. Potser, no hem volgut mai res tret del desig impolut. Corre una veritat amagada a la porta del darrera de cadascú. La imaginació és l'ou i la gallina. No cal resposta a la pregunta que apama els murs de la pròpia intimitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada