per David.B.
Des del deliri convienient, i qui dia passa any empeny. Els cotxes són les formigues de l'asfalt, tot de gent aspira al verd dels semàfors. Quixots amb bicicleta estàtica tracen somnis camí d’enlloc. Poetes d’arena conjuren una serra de molíns, els seus amaneius particulars. Literatura? Al barri, he vist un avi amb traqueteomia fent el cigarret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada