Ara que ja sé la pedra que pico,
hi és tot engrunes. I pico
l'aire, que sembla que canti. Pico
les esquerdes fins fer-ne un buit
amb aparença de pedra, de l'ull que mira,
són grans d'arena, tot junts, són la pedra
que pica i pica.
***
La manca és el cor de l'escriure.
***
SAMPERE
De sal i las, el banyista i "Déu com una cremada". El poeta a casa guarnit i cuidat, el poema a la mà, onada, pell. Calla.
***
El pa de cada dia, les engrunes. I dubtar entre el pa i la gana.
***
(Un tic d'aigua borbollejant.)
Pel riu sura un cadàver corrent
avall com ombra de poema.
***
Al capdavall morir és l'encaix.
***
Algú amb mankini. Un cubata de mitja tarda. La suor és temps i pell camí de la migdiada, a desnéixer hipnotitzat pel ventil·lador.
***
L’ombra petja la llum, de quin peu calça.
No camina, tremola en passos concèntrics.
***
Escriure vers el seu On.
***
De visceres la mà que enterra la flor.
***
Cadàvers al lloc de les flors.
***
Enterra una flor. Es llavor d'un home. Li creix un home. Floreix mort.
***
FLORISTERIA/ TANATORI
La flor enterrada, llavor d'un Home que floreix mort, corona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada