23 de juny 2015

Si sí

 
Si qui exalta el no-res amb la cosa aquella de retre homenatge el que fa és, de fet, justificar-lo, calçar-li una camisa de força estètica, i un rés fet de fam i set i bones intencions, institucionals. 
Si el no-res cal escriure’l amb un no-ser que s’esdevé diguem per defecte, parlant ja no dels morts que l’ocupen sinó de la relació dels vius amb els traspassats i amb la cosa en sí. Si el no-res, més que mausoleu, tendeix a hoste com l’ombra 
a parlar del Cos –que és Època-
                          que rep la llum.

Si mentrestant si tu per'llà 
i jo assegut al sofà
amb un 'ah!' amb un ‘oh, el món!’ 
amb un heus aquí l’engany que tot just 
comença,
sí 

(sense saber si diu veritat o diu mentida

ni si diu
tan sols
si qui, allavòrens...)