L'ombra va a peu

   
Allà, de va! en bah!
en el vaivenir de tu i de tot, penjant
d'un voler dir no sabent què,
de tot i res
allà,
del fruit que podrit dolceja un ande yo caliente...,
del coit color gris-tot-s'hi-val,
perlat del tothom-té-un-preu, allà
on bull la vida en bóta i la mort borratxa,
i on dir ver esdevé un callar molt més gran que allò que es diu,
allà quan entre todos la mataron  y él sólo se murió,
allà, doncs
-malgrat tot i perquè malgrat tot-,
a l'afrau del dit que t'assenyala, en horitzontal: un pont
encara, a l'en-contra a l'encontre:
és l'ombra de l'angle d'incidència del teu sol:
allà en l'anar fent on
la xerrameca suma colors al negre nit
que diu: digues, equivoca't.
Allà.

-Tots nosaltres no en sóm prou responsables.