amb S. R.
Amb canvi de cara, giradala llum sota una mateixa ombra,
en nosaltres
–la ferida
a flor d'istme, baldament
balba, a preu fet.
En nosaltres la ferida
no tingué lloc; hi és i prou.
Ens entrebanquem amb el seu buit,
ens hi excusem.
Per ella el poema respira,
dispara, celant-hi, medeix
amb unitats d'alè:
Déu ha mort, l'Home més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada