4 de jul. 2015

D'estar per casa

dels palimpsestos que suren al mig
del llac fecal recorregut en va.
JORDI DOMÈNECH

Amb ram de llum
de lluna, amb el seu rajar d'albes
mortes, amb la mandra de la nit
que és l'ombra del sol,
van els mots personalíssims
fets pinyol.

Amb la lluna pruna a tall de ferida,
amb el pinyol, cuejant,
els mots essencials fan la guerra
a través de nosaltres:

(–A cada llum la seva ombra.

A cada mot publicitat
el seu udol
és més matèria tendint al forat.

Per cada mot propagandat
un boig es posa a escriure
i escriure i passa pàgina
sense entendre
res.)

Amb un nus cosit al nus, mosaic.
Amb palimpsest inestuós
de l'anar en va,
'amb sense'.