Quanta tenebra porta l’aire que respiro?
I quant de sol cal
perquè aombri en forma d’olor?
perquè aombri en forma d’olor?
[Passt. Ara atura't. Vés a prendre la fresca i torna]
Veus?
per la paret eco eco
l’esquerda hi crida el què:
–Oh, il·luminats que d'un sol cop us vingué el Sempre:
com declinar l'Ara
amb l'ombra?
[Ara vés al lavabo i mira't. Renta't les dents]
Veus?
és llei de vida, sí,
però, i l'esquerda? Què?
–Diu: la ganyota de massa llum
no us pertany, però us correspon:
és escletxa per on parlar
endins. Diu:
del rés pur al pus res,
oh, poder ser allò que s'és!
I si res nou sota el sol, un sol nou:
de mirada escampada pels llocs,
recusida al contorn dels ulls
com una boca.
[Ara vés a dormir i somia]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada