18 de jul. 2015

Rosarosae


Quanta tenebra porta l’aire que respiro?
I quant de sol cal
perquè aombri en forma d’olor?
I quanta, quanta terra ha de créixer 
perquè la flor, amunt 
amunt per l'escala d'espines,
s'hi faci la seva pròpia cambra?
Tanta, tanta merda, i com la vida hi creix!
(reufemitzada)

[Passt. Ara atura't. Vés a prendre la fresca i torna]

Veus? 
per la paret eco eco
l’esquerda hi crida el què:
–Oh, il·luminats 
que d'un sol cop us vingué el Sempre:
com declinar l'Ara
amb l'ombra?

[Ara vés al lavabo i mira't. Renta't les dents]

Veus?
Als ulls la llum mirant-s'hi
és llei de vida, sí,
però, i l'esquerda? Què?

Diu: la ganyota de massa llum
no us pertany, però us correspon:
és escletxa per on parlar
endins. Diu: 
del rés pur al pus res,
oh, poder ser allò que s'és!

I si res nou sota el sol, un sol nou:
de mirada escampada pels llocs,
recusida al contorn dels ulls
com una boca.

 
[Ara vés a dormir i somia]