Valente

   

El vi tenia regust d’Home. El bebíem amb gasosa, negre. El vessàvem. L’urna era arreu. I tanmateix has arribat fins aquí. I no sé que dir-te. Bec com si fos sang. Penjat de l'anar com una nosa, tan sensible com cruel, bec. I eructo. Ets tu, Déu? Ets tu que véns amb pòsit d’ombra? A què? M’autoajudo o és només que em faig d’ombra? Sóm ombra tots ja, però alguns més que d’altres.