343

EL TRAPEZISTA

Vaig abastar l'esquer
com  una branca desnerida,
penjat a dalt, el vol tranquil,
amples les ales entre la felicitat i jo.
És el gastament de la meva vida
aquest inesgotable cel de capitombes.
Després cal retornar dòcil,
baixar lentament l'escala dels mortals,
deixa caure la gràcia de l'instant
a la xarxa d'aplaudiments innobles.



DESPRÉS DE L'INCENDI

La nit estesa, feta a posta per veure,
l'aire fet gota del que era abans,
quan el foc fa una línia de costa
i separa els vius dels ofegats.
Ales negres de la nit ja sou aquí,
vindrà el matí amb la forma dels núvols
i un imperceptible parpelleig del sol.



(XAVIER ZAMBRANO, Marxarà el circ)