344

29

Tremolor de no comprendre's
i de despertar-se
nu i ofert com aquesta pruna
que s'ignora a la branca.

Fibres de silenci,
espigues de desig,
clarors i rieres perplexes.

Ànima del neguit,
embarranca en aquestes illes
fervoroses on l'onada
sembra i desola
cada nit.


(LLUÍS SOLÀ, L'herba dels ulls)