a)
VI
(SCARDANELLI)
Foll i formós.
és arbre en un cos d’Home.
Saba endins el sol flueix
i esdevé visió:
"Perquè l’estirp de la teva llum
resplendirà també als crematoris
i s’envolarà feta tenebra
i amb la cendra asfaltaran vies i camins,
digues: què fer-ne de la teva eternitat?"
Així l'anar que escampa
(ja no celebra el cel ebri que us caurà al damunt)
(ja no celebra el cel ebri que us caurà al damunt)
obra en la mudesa que ho inunda tot.
Foll i formós,
és Home en un cos d'arbre.
Un crist que converteix la cortesia
en mur per l’heura del seu cap,
i el fuster en finestra.
Sempre seu,
Zimmer.
b)
VI
(SCARDANELLI)
Foll i formós.
és arbre en un cos d’Home.
Així,
saba endins, el sol flueix
saba endins, el sol flueix
i esdevé visió:
"Perquè cal arrencar-se
les fulles
per a descriure’n el
moviment,
el meu llegat: ja no l’emmudiment
pel vent que escampa sinó els mots romputs
per a insuflar-hi l'alè
d'un Ningú que ho inunda tot."
d'un Ningú que ho inunda tot."
Foll i formós,
és Home en un cos d'arbre.
Un crist que converteix la cortesia
en mur per l’heura del seu cap,
i el fuster en finestra.
Sempre seu,
Zimmer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada