10 d’ag. 2015

A mode de dues possibles reverversions del poema VI de 'De l'heroi de l'anar a peu' (mode esbós)


a)
VI
(SCARDANELLI)

Foll i formós.
és arbre en un cos d’Home.

Saba endins el sol flueix
i esdevé visió:
"Perquè l’estirp de la teva llum
resplendirà també als crematoris
i s’envolarà feta tenebra
i amb la cendra asfaltaran vies i camins,
digues: què fer-ne de la teva eternitat?"

Així l'anar que escampa
(ja no celebra el cel ebri que us caurà al damunt) 
obra en la mudesa que ho inunda tot.

Foll i formós,
és Home en un cos d'arbre.
Un crist que converteix la cortesia
en mur per l’heura del seu cap,
i el fuster en finestra.

Sempre seu,
Zimmer.



b)
VI
(SCARDANELLI)

Foll i formós.
és arbre en un cos d’Home.

Així,
saba endins, el sol flueix
i esdevé visió:
"Perquè cal arrencar-se les fulles
per a descriure’n el moviment,
el meu llegat: ja no l’emmudiment
pel vent que escampa sinó els mots romputs
per a insuflar-hi l'alè
d'un Ningú que ho inunda tot."
Foll i formós,
és Home en un cos d'arbre.
Un crist que converteix la cortesia
en mur per l’heura del seu cap,
i el fuster en finestra.

Sempre seu,
Zimmer.