(Reversió)

no voldria haver d’acabar justificant-me d’una acusació 

de plagi llançada per mi mateix sobre mi mateix.

JOSEP PALÀCIOS

Veus? Erma com l'hivern t'aboca la carícia a nuditat. Allà on tot es podreix aupat a cavalcar el verm, a cavalcar el vent. I no és parla. Ni es mira. Que t'hi dissolts. T'arquitectura el Tu. Allà. La mirada escampada pels llocs. Allà. Escup el darrer alè al calze de l'estirp. Sí.

Per l'esquerda, per l'esquerda.

Ve desdit l'infern tan fet de matèria, muda, i dels altres, i ve el rostre amb desgaç al redol de cicles  espills, i el pol·len damunt l'ossada, ve. Sí.
A contradir-se l'amplitud.

Veus, sí.
Multituds contingudes a l'esquerda
mentre tu, amb ritme d'ales i ànsia
a l'espill, amb la gravetat acostumada:
tu et llicencies per mosca.

I ve amb ritme d'ales d'ànsia
la parla vers l'arquialtre,
arquiquelcú.

I ve –per l'esquerda
per l'esquerda– l'istme amb claror
de punyal: a l'en-contra
a l'encontre, istme d'ull i llum
a desdir-se ganyot
–garranyic!

amb la vènia de veu
en veu a la llengua-paret
eco-eco!