Amb prou feines viatjo i quan ho faig és com si fos el món el que viatja al meu voltant. La curiositat, cada cop més en els detalls. M'interessa, de la llum, sobretot l'ull. On porta tot això? Hi ha tal cosa com un lloc? I encara: si arribo, arribaré a saber-ho? Serà 'saber' aleshors un aparaula de cinc lletres? I cada lletra, una carpeta en còpia del disc dur del món?
***
M'interessa el darrer vers, el que no podré escriure. Cap a ell vaig, és aquest el moviment que m'interessa.
***
Damunt la pedra un rastre de poema
arrossega l'astre del que ja és
i no serà, en la pedra
en la pedra l'ego
en quequeig de veu
en veu eco
eco.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada