"A vegades, en els moments de lucidesa, l'Òssip recitava poesies als reclusos i alguns se les apuntaven. Vaig tenir ocasió de veure "àlbums" amb versos seus que allà, al camp, passaven de mà en mà. Una vegada li van dir que a Lefórtovo, al calabós dels condemnats a mort -en els anys del terror, sempre hi havia més d'una persona-, es podien veure, esgrafiats a la paret, els versos: "¿Però existeixo de debò/ i de debò vindrà la mort?". Quan ho va saber, l'Òssip es va posar molt content i durant uns dies va estar tranquil i calmat.
(NADEDJA MANDELSTAM, -pg. 603-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada