(Reubicació)

L'obertura atmosfèrica del cos
per entre la convalescència urbana...
Dins el pit: un fill petit diu No.

Tu saps: les parets són espill i diem que transparenten, els pulmons semblen meduses dins una peixera...
Tu saps. Com dir que em sento viu? I a qui? I per què?

Tu saps. Arribats a cert punt la invasió prové del no-res, subtil per entre l'aire i l'embragatge. Buidant la clofolla del clímax a cops de roc. I jo m'hi faig un cau. I el sol es pon. El jo de cap a tu.

(L'espai en blanc, una crosta de haixix, ara dissolvent per entre el teixit)
(Tota obra és teixir el blanc perquè s'hi escrigui un altre)

Saps?

L'altre dia vaig veure l'Eternitat, entre cervesa i cervesa, l'ànsia feta passeig. Vaig entreveure alguna cosa. "Pega'm, pren-me", li deia. Era de nit i responia: "Calla, i segueix caminant".

Ara és pleamar, amb el cel blau ombra i la lluna plena com un desaigüe, l'escuma fa com per explicar l'obra mestra. Jo udolo als fanals. 

La nit aroma la mortalla.
El mar la canta.