Poeta, si tal, que veus tremolor essencial de fulles sempre a l'origen, sent qui són, i ja dius veure-hi els ulls arpejant-se (la) mirada, i que la metafísica resulta carrinclona i l'evasió insuficient, i dius que la contradicció és la mare de la roda i que, que... aleshores dubtes, fas com de pedra al mig del camí, i t'hi atures una estona, la justa per calcular l'ombra que et queda, tot allò de què ets capaç, i llavors prens pantalla i teclat i escrius, dius, el veure-hi clar de que... que per escriure cal renunciar a un mateix -que l'escriure ja s'ho fa tot sol-, i que a la llum li cal un cos on poder anar a morir, i que l'ombra llavors... i que... (o sigui,) aleshores vull dir, poeta, digues: aleshores què?
thc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada