Al mirall
dins subllum, bruts i rient
per mueca de l'enlluernamenta,
compartim una mateixa dentadura blanca*.
(El mirall, i no saber
si el que veu o el que mira.
Ni carn ni peix,)
Si parlo de la mort Si parlo de la vida
és
per viure-la abans de morir, per enterrar-hi el dubte
que em sobreiviurà,
Picant pedra.
Menjant pols.
*(M.S.)
thc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada