És allò de sentir-se un Home sense pàtria, ni que sigui mentida, però sentir-s'hi. I pensar-ho avui: ni Espanya et sembla un país representatiu de res (sinó més aviat "un desencuentro") ni Catalunya un diguem-ne país amb totes les de la llei (i valgui la redundància a mitges). I és en aquest ni carn ni peix on de sobte apareix una estranya sensació de familiaritat on un gairebé s'hi sent còmode. Una espècie de 'benvinguts al club'. Si la cosa (diguem-li fins dignitat) no fos el signe del resultat, compraria el 'mentrestant' com animal definitiu de companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada