25 de nov. 2015

Tedi d'un cap de setmana d'estiu.


Si mai escric alguna cosa llarga en el sentit habitual del terme la titularia així. No necessàriament -o no només- a la francesa sinó com a porta -escletxa- una altra cosa de caràcter diguem-ne vital. La suma, és clar, ha d'acabar donant zero. L'origen de l'apropiació diu: "La soledad, el anonimato, la búsqueda imposible de una mujer, el tedio de un fin de semana de verano y ese hombre que busca la salvación en una bailarina que no quiere aburrirse", (Diarios de Emilio Renzi, Ricardo Piglia, pàgina 142) i versa sobre el suicidi de Pavese i "l'autoritat del fracàs." En qualsevol cas, si em donéssin a escollir un títol entre aquells ja usats, sens dubte a dia d'avui triaria La tentación del fracaso. La cosa es mereix més llargària i profunditat, cert, però ara mateix em mana la pressa per fer el dinar i fer camí a a la feina així que, a reveure.