Trashedia

I
El fracàs és la intimitat de la puresa. Vull dir: tu contemples i veus, Apolo, però jo, Dionís, vaig carregat amb la llum que toca, i atorga.


II
Perquè el fracàs és la intimitat de la puresa, ocàs rima amb certesa. I amb això vull dir el que vull dir.


III (estirabot amb manca de ritme inclòs)

A la platja entenc el llom d'una moneda
Que ve podria ser qualsevol.
I que:

Al fracàs li cal una victòria prèvia
Vinguda, al seu torn, d'un altre fracàs.
Pensa-ho quan et vinguin de cara
Pensa-ho quan et facin la creu
Les coses, el temps i les beceroles, en successió.

A la platja tot això m'ho ha dit la mar.


IV. (Wallastevensiana -a la contra, vers l'encontre-)

El poema no ha de fer sentir felicitat, sinó el preu que paguem per ella.

V
Càndidament, diu: en via morta envia'm l'horta.

VI
A la vorera aquell Home que camina perfectament pel bell mig i no et deixa avançar ni per una banda ni per l'altra.