No es tracta tant de si existeix Déu (tenim escales còsmiques, big-bangs, la quàntica, el buit, la teoria de cordes, etc.), com el fet de si ens el mereixem. I per aquest mateix motiu, de si ell ens mereix a nosaltres.
Una mica com si Déu digués: vine! I li responguéssim: vine tu!
I viceversa.
***
És de pobres -o només de cristians i estetes- el pensar que la desgràcia ens fa més dignes d'existir?
***
Pels narius l'herba acabada de tallar condueix a preguntar-se si la vida, al capdavall, no és més que una fragància de la mort.
***
Sovint l'art de la intolerància és el de saber-se camuflar en certa brillantor aparent. I cuita, que ja ve l'ombra...
***
Amido l'aptitud/ d'un vers per l'actitud que estila/ vers l'amplitud de mira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada